Terramar : publicació quinzenal d'art, lletres i deports / Estudi, introducció i edició a cura de Vinyet Panyella

El 18 de maig de 1919 sortia el fullet de propaganda de la revista Terramar, amb una declaració de principis que no donava lloc a dubtes. El desenvolupament urbanístic i la idea de publicar «a Sitges una revista que s'ocupés de les lletres i de les arts i que propulsés l'embelliment i la creixença de la nostra vila» havien confluït en un sol projecte. La importància de la revista no desdeia de la del nou urbanisme: «Intentem fer de "Terramar" una de les millors publicacions de Catalunya. Una revista de lletres, en la que hi trobarà cabuda i comentari l'obra de tots els prosistes i poetes catalans, —els de la passada generació, els de l'actual i les primícies dels joveníssims—, i la producció estrangera.» L'objectiu del creixement i l'embelliment de la vila no es plantejava únicament als terrenys adquirits per Armengol, sinó en tot el terme municipal, «Amb aquesta bella harmonia de fins utilitaris i espirituals ha de créixer la nova ciutat estesa des de la Falconera fins a les Coves.»

Fundada per: Francesc Armengol Duran ; col·laboradors: J. Carner, J.V. Foix ; J.M. López Picó, etc. ; il·lustradors: X. Nogués, J. Obiols, J. Sunyer, etc.

Edició facsímil publicada per l'Ajuntament de Sitges, el Consorci del Patrimoni de Sitges i Edicions i Propostes Culturals Andana, amb motiu del centenari de la Ciutat-Jardí de Terramar (1919-2019).

El 18 de maig de 1919 sortia el fullet de propaganda de la revista Terramar, amb una declaració de principis que no donava lloc a dubtes. El desenvolupament urbanístic i la idea de publicar «a Sitges una revista que s'ocupés de les lletres i de les arts i que propulsés l'embelliment i la creixença de la nostra vila» havien confluït en un sol projecte. La importància de la revista no desdeia de la del nou urbanisme: «Intentem fer de "Terramar" una de les millors publicacions de Catalunya. Una revista de lletres, en la que hi trobarà cabuda i comentari l'obra de tots els prosistes i poetes catalans, -els de la passada generació, els de l'actual i les primícies dels joveníssims-, i la producció estrangera.» L'objectiu del creixement i l'embelliment de la vila no es plantejava únicament als terrenys adquirits per Armengol, sinó en tot el terme municipal, «Amb aquesta bella harmonia de fins utilitaris i espirituals ha de créixer la nova ciutat estesa des de la Falconera fins a les Coves.»

Text en català, castellà i francès