Ànima : pintar el rostre i l'esperit = Pintar el rostro y el alma = Painting the face and soul / Pablo González Tornel (dir.) ; textos María Cruz de Carlos Varona, Carmen García-Frías Checa, Yolanda Gil Saura, Pablo González Tornel, Felipe Pereda

Catàleg de l'exposició celebrada al Museu de Belles Arts de València, del 20 d’octubre de 2022 al 5 de febrer de 2023

"Ànima pretén reflexionar, a través de prop de noranta obres, sobre el valor del retrat durant l'Edat Moderna. Conformada per 80 obres de la pròpia col·lecció del Museu de Belles Arts, entre pintura, escultura i fotografia, més dues pintures cedides en préstec pel Museu Nacional del Prado, una de la Col·lecció Epiarte i dos pertanyents a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Chelva, l'exposició Ànima proposa a l'espectador la construcció de ponts entre la cultura altmoderna i el món contemporani, convidant-lo a desentranyar valors universals que han alimentat el gènere del retrat i el continuen alimentant hui dia. Voler ser retratat va ser, i és, el desig de no esvair-se amb la mort. Un desig impossible, el de transcendir, que no ha cessat de ser urgent en cadascuna de les èpoques de la història.L'exposició s'organitza en sis seccions de desigual tensió narrativa: la primera, Cos i ànima, introdueix l'objecte de la mostra a través d'una reflexió entre els dos extrems que animen el gènere del retrat, la semblança física i l'emocional o intel·lectual. Passat i futur medita sobre el mecanisme fonamental a través del qual l'individu va intentar transcendir la fragilitat de la seua soledat: la pertinença a un llinatge. Comunitat i individu explora la dificultat de l'ésser humà per a sobreviure a l'oblit en soledat i la seua necessitat de la col·lectivitat per a reivindicar un paper en la història. Nosaltres i el record explora la tradicional marginació de la dona a mera comprimària en els processos de creació de la memòria visual. Mort i oblit actua com a clímax de l'exposició, negant tot el plantejament anterior i constatant com la mort retalla qualsevol pretensió de transcendència. Fama i memoria és l'anticlímax final i mostra, a través d'una construcció al·legòrica i dos retrats, com l'oblit va poder i pot ser vençut gràcies a la fama, l'acumulació de mèrits en vida capaços de sobreviure a la mort física" -- Pablo González Tornel