L'Art de narrar les imatges : escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera / Joan Bosch Ballbona (ed.)

Referències bibliogràfiques

Conté: Sobre Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, 1945 – Barcelona, 2018), de Joan Bosch Ballbona, p. 11 ; Carles Mancho / Santa Maria de Sant Pere de Terrassa (Barcelona) i el Tempietto de Bramante (Roma). Notes sobre la iconografia de sant Pere, p. 19 ; Immaculada Lorés i Otzet / Una imatge de Roma als Pirineus, p. 35 ; Milagros Guardia / Les ínfules de sant Miquel: les pintures murals romàniques de Tubilla del Agua, p. 49 ; Xavier Barral i Altet / Una marededeu romànica catalana inèdita procedent dels Pirineus, apareguda a Florència, p. 63 ; Teresa Vicens i Soler / Àngels vinguts d’arreu per al Pujament de la Verge al cel, p. 73 ; Pere Beseran i Ramon / Una tomba napolitana a Santes Creus. Un bisbe inesperat i un relleu trescentista d’importació, p. 103 ; M. Rosa Terés / Els draps de pinzell i altres objectes de devoció privada a les llars barcelonines del segle xv. Una primera aproximació, p. 115 ; Rafael Cornudella / Arnau Gassies, el Mestre d’Aiguatèbia. Una proposta sobre la pintura del nord-est de Catalunya a mitjan segle XV, p. 133 ; Marisa Dalai Emiliani / Migrazioni di saperi scientifi ci da Piero della Francesca a Leonardo da Vinci, p. 157 ; Lino Cabezas Gelabert / «Quello che dipintori oggi dicono prospettiva» (Manetti, Vita di Filippo di Ser Brunellesco), p. 167 ; Inmaculada López Vílchez / Perspectiva del color, p. 177 ; Fernando Marías / Más que un Crucifi ci: Rodrigo de Osona entre la historia y la argumentación, con Piero al fondo, p. 187 ; Rosa Alcoy / El judici del foll. L’anomenat quart rei com a motiu artístic i moral en el tríptic de l’Epifania de Hieronymus Bosch, p. 197 ; Carmen Berlabé / El tríptic de Sant Vicenç i la Mare de Déu de Roda d’Isàvena: un tapís d’anada i tornada, p. 213 ; Joan Bellsolell Martínez / Magnifi cència descrita. Els objectes artístics de Simó Benet de Clariana (1520), p. 225 ; Francesc Miralpeix Vilamala / Pintura i retaule en blanc i negre. Sobre Joan de Borgonya al santuari de les Olives i Miquel Ramells i Guiu Borgonyó (Mestre de Canillo) a Caldes de Malavella, p. 239 ; Pilar Vélez / El retrat de Vittoria Colonna, «la dona més famosa d’Itàlia», de la col·lecció Cambó (MNAC), p. 255 ; Carmen Morte García / Inventario de bienes muebles y la biblioteca de Juan García y Pérez de Oliván, obispo de Urgel (1556), p. 267 ; Manuel Arias Martínez / Sobre los atriles de madera, talla y «comiso», de la sillería catedralicia de Toledo, p. 285 ; Vítor Serrão / A redescoberta de um importante pintor maneirista activo na Catalunha: o retábulo de Dosrius e a obra do português João Baptista, p. 297 ; Joan Yeguas Gassó / Els escultors Huguet a la Catalunya del segle XVI, p. 313 ; Rodolfo Galdeano Carretero / Un historiador conegut, un teòleg oblidat. Onofre Manescal (1569/1570 – d. 1611), p. 325 ; Marià Carbonell i Buades / Els plets de l’arquitecte Pere Blai (Barcelona, 1559-1620), p. 339 ; Joan Bosch Ballbona / Tornant a Agustí Pujol: el Sant Crist de la col·legiata de Valldefl ors de Tremp, p. 355 ; Bonaventura Bassegoda / L’estudi preparatori del quadre Preparatius per a la Crucifi xió, de Joan Ribalta, p. 371 ; Julien Lugand / Un collège des peintres à Barcelone en 1648? p. 383 ; Joan Ramon Triadó, Rosa Maria Subirana Rebull / Roma i Velázquez, p. 405 ; Vicenç Furió / La quarta paret, p. 413 ; Magda Mària / La simetria dels passatges, p. 423 ; Mireia Freixa / La revista femenina Or y Grana (1906-1907). Dona i caricatura política en els inicis del Noucentisme, p. 441 ; Núria Llorens Moreno / Torres-Garcia a les ciutats: de Barcelona a Nova York, p. 465 ; Joaquim Nadal Farreras / L’art de la Catalunya medieval durant la Guerra Civil espanyola. Viatges reals (París i Ginebra) i viatges frustrats (Brusel·les, Londres i Nova York): la posició de Pere Coromines i Montanya, p. 485 ; Francesc Fontbona / Joaquim Garriga i Riera i el grup de la Història de l’art català, d’Edicions 62, p. 499 ; Maria Garganté Llanes / Jaboticabeira: Joaquim Garriga a Terra brasilis, p. 511

"L’essència de la història de l’art es troba en la seva capacitat per transformar les idees, els sentiments i la informació que transmeten els objectes artístics en relats rics i evocadors. Joaquim Garriga va practicar aquesta disciplina com un art, el de narrar les imatges i l’arquitectura amb eloqüència. En record seu aquest llibre aplega un seguit de contribucions que tracen un arc temporal que va des de l’edat mitjana fins al món contemporani i que posen de manifest la varietat i la fecunditat de temàtiques, de registres crítics i d’enfocaments metodològics de la ciència que ell va dur a terme amb tanta saviesa. Llegint els articles descobrirem com els historiadors de l’art es mouen en el temps, reconstrueixen la genealogia d’un tema, assenyalen els valors estètics i històrics d’un objecte, n’identifiquen i en caracteritzen els autors, i analitzen les funcions de les obres artístiques i les relacions que la societat hi ha mantingut i hi manté. En fi, s’esforcen per apropar al públic interessat uns tresors patrimonials que ens interroguen i ens meravellen." -- contracoberta