000			02152naa a22003014i 4500
003			BIBCPS
005			20210506111926.0
008			191205s2018 spc||||| |||||0|| 0 cat|c
040			_aES-BaMNA _bcat _erda _cES-BaMNA
041			_acat
100			_aSala, Teresa-M. _eautor _9149 _q(Teresa Montserrat)
245	1	3	_aLes arts a escena : _bl’experiència del Teatre de Natura
300			_aPàgines 113-128 : _bil·lustracions
336			_atext _btxt _2rdacontent
337			_asense mediació _bn _2rdamedia
338			_avolum _bnc _2rdacarrier
504			_aNotes
505	8		_aDins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l’ideal de l’època de la Gesamtkunst (obra d’art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d’Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l’experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l’anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l’intèrpret i l’espectador.En aquest article partim del que s’ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d’anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d’Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d’or d’Apel·les Mestres.
530			_aDisponible també en línia
600		0	_aGual, Adrià _d1872-1943 _91990
600		0	_aMestres, Apel·les, _d1854-1936 _92017
600		0	_aRusiñol, Santiago _d1861-1931 _91581 _xCrítica i interpretació
773	0		_tMatèria : revista d'art _dBarcelona : Departament d'Història de l'Art, Universitat de Barcelona, 2001- _x1579-2641 _gNúmero 12 (2017) _wb28061433
856	4	1	_zAccés lliure _uhttps://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/17430
907			_a.b73605438 _b14-09-20 _c05-12-19 _d05-12-19 _ea _fl _g- _hcat _ispc _j0 _k0
940			_aMNAC
942			_2udc _cCF
999			_c4858 _d4858